Tomba inèdita de la necròpoli iluronesa de la Riera (Mataró)

Imatges:  dibuixos de la tomba del carrer d'En Pujol, publicats a la Memòria d'activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. Autor: Robert Lleonart i Casadevall.

L'any 1975, amb motiu d'obrir-se una rasa al carrer d'en Pujol de Mataró, es varen posar al descobert unes restes humanes possiblement d'època romana o altomedieval, que formaria part del conjunt situat a les afores de l'antiga Iluro, allà on està ara situada el carrer de la Riera (per bé que el torrent ja no passa per aquella via, en desviar-se a principis del segle XX).
Robert Lleonart i Casadevall, membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, va dibuixar les restes i va publicar una nota aquell mateix any a la Memòria d'Activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
Joan Francesc Clariana va fer memòria aquella troballa en un article publicat trenta anys després a la revista Felibrejada.
La importància de la tomba rau especialment en la seva situació, ja que ajuda a delimitar la zona destinada a la necròpolis, imprecisa ja que, a l'antiguitat, el curs fluïa lleugerament més a l'est, a la banda on ara hi ha cases. Hi ha poques notícies dels enterraments d'aquella zona, despareguts en urbanitzar-la, i dels que queden només referències escrites en el segle XIX.
El testimoni de Robert Lleonart, indica que no es va trobar, al voltant del sepulcre, cap resta constructiva significativa (només alguna de tegulae) ni ceràmica (un fragment de vora fumada). L'esquelet estava orientat cap a l'est, i no s'ha pogut esbrinar en quin tipus de caixa funerària estaria guardat, si no és que estava enterrat directament en el sòl.
En època medieval, la zona d'enterraments es va desplaçar al voltant de l'església de Santa Maria, pel que aquest podria ser d'epoca romana potser tardana, com indica la presència de la ceràmica de vora fumada, si és que realment és contemporània, a no ser que pertanyès a una època de transició.

BIBLIOGRAFIA CITADA
Robert LLEONART CASADEVALL, "Descoberta d'un enterrament al carrer d'En Pujol (Mataró)". Memòria d'Activitats de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, Mataró, 1975. pàg. 14.
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Tomba inèdita de la necròpoli iluronesa de la Riera (Mataró). Revista Felibrejada del Grup d'Història del Casal (Mataró), núm. 74, abril-maig-juny 2005, pàgs. 14, 15 i 16.
Podeu llegir aquest article de J.F. Clariana clicant aquí.

El dolmen de la Roca d'en Toni (Vilassar de Dalt), declarat Bé Cultural d'Interès Nacional

Imatge: Restes del dolmen "la Roca d'en Toni" (Vilassar de Dalt). Autor: Josep Samon Fargas. Procedència: Wikimedia Commons
El dolmen de la Roca d'en Toni o de Can Boquet, monument funerari de l'eneolític o calcolític (2.500-1.800 aC), i un dels símbols de Vilassar de Dalt, ha estat declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, la figura de màxima protecció del patrimoni.
Podeu llegir més informació sobre aquest monument al bloc "De tant en tant trobo pedres"

Festival Laietània 2014

Entre els dies 23 de maig i 15 de juny d'enguany, tindrà lloc a diverses poblacions del Maresme i el Barcelonès, el IV Festival Laietània, amb diverses activitats culturals i recreatives que ens permetran viatjar XXI segles enrera. Les poblacions són: Vilassar de Dalt, Cabrera de Mar, Mataró, Argentona, Premià de Dalt, Premià de Mar, Alella, Canet de Mar, Barcelona i Badalona.
Podeu consultar i baixar el programa d'activitats aquí.

Un kalathos ibèric a Cabrera de Mar

Imatge: kalathos ibèric procedent de Cabrera de Mar. Fotografia de Francesc Navarro Bonamusa.

Reproduïm avui, per tractar-se d'una peça força interessant, la fitxa que va publicar Joan Francesc Clariana sobre un kalathos ibèric exhumat a les sitges de Can Modolell-Can Miralles de Cabrera de Mar, fitxa publicada a la revista Felibrejada, del Grup d'Història del Casal:

Tema: kalathos ibèric.
Datació: segle II aC.
Localització: Museu de Mataró. Trobat a la sitja 22 de Can Miralles-Can Modolell de Cabrera de Mar.
Il.lustració: Dibuix: Jaume Pujol-Joaquim Garcia. Foto: Francesc Navarro.
Descripció:
Kalathos ibèric, trobat a la sitja núm. 22 de les excavacions de Marià Ribas l'any 1966 (grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell de Cabrera de Mar), amb decoració de pintures distribuïdes en dues faixes: la superior a base de mètopes dividides per tres línies verticals, essent la més gran i gruixuda la del mig i, a l'interior de la mètopa, un element de forma triangular amb línies ondulades a ambdós costats, acabades per puntes de sageta. La faixa inferior és a base de semicercles secants de tres línies amb els interespais acolorits. La part superior de la vora presenta decoració dentada i de petits quadrats.
Comentari:
El kalathos, o forma de barret de copa, era un element ceràmic singular i típicament ibèric, produit durant els segles III-II aC. (si bé les primeres produccions hom les situa en el segle IV aC.), avui dia de finalitat desconeguda.
Els arqueòlegs encara no s'han posat d'acord sobre el taller de fabricació d'aquest exemplar de Cabrera de Mar, ja que la peça, per un costat, presenta trets característics de les produccions del taller de Fontscaldes i, per l'altra, del taller de Sidamon (possiblement es tracti d'una producció d'un tercer taller que recolliria influències dels dos anteriors).
Autor de la fitxa: Joan Francesc Clariana i Roig.
Bibliografia:
J. Bonamusa: "Excavacions en sitges ibèriques a Cabrera de Mar". Setmanari El Maresme, 6. Mataró, 9-1-1970, pàg. 13.
J.F. Clariana: "D'Ilturo a Iluro: d'ibers a romans. Algunes consideracions". XVIII Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró, 2002, pags. 19-52.
M.J. Conde: "Una producció característica del món ibèric tardà, el kalathos o barret de copa". Fonaments, 8. Barcelona 1002, pàgs. 117-169.
J. Pujol - J. Garcia: "Els grup de sitges de Can Miralles-Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme. Un jaciment d'època ibèrica situat en la rodalia del poblat ibèric de Burriac". Laietània, 2-3. Mataró, 1982-1983, pàgs. 46-145.
M. Ribas: "Excavación de un silo ibérico", Ampurias, XXVIII. Barcelona 1966, pàg. 237.

Text reproduït de:
Joan Francesc Clariana Roig, fitxa d'un kalathos ibèric, revista Felibrejada, del Grup d'Història del casal. Núm. 74, abril-maig-juny de 2005.

Imatge: kalathos ibèric procedent de Cabrera de Mar. Dibuix de Jaume Pujol i Joaquim Garcia.

ICV presenta una proposta al Parlament sobre el poblat ibèric de Burriac

El grup Iniciativa per Catalunya- Els Verds presentarà al Parlament de Catalunya una proposta de resolució a fi que el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar) sigui declarat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, a partir de l'expedient incoat ja fa més de 30 anys.
Enllaços amb la notícia:
-ICV vol que el poblat ibèric de Burriac sigui declarat BCIN
-Preguntes sobre el poblat ibèric de Burriac (ICV-Mataró)
-Proposta de resolució. Poblat ibèric de Burriac (ICV-Mataró)
-Volen el BCIN per al poblat ibèric de Burriac. Diari del Maresme
-ICV reclama al Parlament que el poblat ibèric de Cabrera es declari BCIN (La Clau)

Festival romà a Badalona, amb recreació de noces imperials

des d'ahir, dia 24 i fins el 28 d'abril  té lloc a Badalona el Festival Romà, la Magna Celebratio, que inclou bon nombre d'actes culturals, lúdics i recreacions de la vida romana. Entre aquestes, una commemoració de les noces trascendentals d'August i Lívia (personatge injustament maltractat per la ploma de Robert Graves).
Procedència de la imatge: Museu de Badalona.

Festival romà de Tarragona: "August. Una civilització mediterrània"

Entre els dies 5 i 25 de maig tindrà lloc a Tarragona el festival romà, que aquest anys porta per títol: "August. Una civilització mediterrània", en commemoració als dos mil anys de la mort de l'emperador que tant va representar per la capital de la Tarraconense. Tot un seguit d'activitats que ens transportaran al passat, el programa dels qual podreu trobar en aquest dossier de premsa.
Imatge: August com a Pontifex maximus. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig