Marques de terrissaire en la TS sudgàl.lica de Torre Llauder

Dibuix i fotos de Joan Francesc Clariana

"Marques de terrissaire en terra sigil.lata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) és un article Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, a presentat a la Sissió d'Estudis Mataronins, com a continuació de dos estudis anteriors, dedicats a les marques de terrissaire en sigillata hispànica i en sigillata itèlica, i presentats també a les XXVIII i XXIX sessions, respectivament.
 La major part de la ceràmica exhumada correspon a les excavacions de Marià Ribas, quan es van excavar dos abocadors i els estrats de colmatació del sector de l'hipocaust 2. En franca minoria estan les dels darrers trenta-cinc anys. Torre Llauder, considerada la vil.la romana més impoirtant de la comarca, ha proporcinat, senyala l'autor, el major número de marques de terrissaire de sudgàl.liques en aquesta zona,
Explicac Clariana que s'han comptabil.litzat fins a vuitanta marques de diferents terrissaires, algunes d'elles repetides diverses vegades. Tot fa pensar en un comerç marítim a través del qual arribaren en ocasions, caixes senceres de ceràmica a la vil.la romana, com veiem també en els exemples de Pompeia, amb la caixa d'Atkinson, o de Culip IV. (Clariana, XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 31).
Marques repetides diverses vegades, són per exemple: CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I, SILVINVIUS II i VITALIS. Totes elles provenen dels tallers de La Grufesenque.
El total de marques de Terra Sigil.lata Sudgàl.lica és del 61 per cent del total de marques de sudgàl.lica de Torre Llauder. xifra molt semblant a la dels abocadors del Passatge de Cobos (Tarragona) i de Baetulo. (Clariana, XXXII Sessió...pàg. 37).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigillata sudgàl.lica de la vila romana de Torre Llauder", a XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, 2015. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2016.

L'excavació del subsòl de l'aula principal de Torre Llauder

Imatge: mosaic restaurat de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Joan Francesc Clariana Roig i Marta Prevosti Monclús, que foren directors de l'excavació, són els autors d'un interessant article sobre l'excavació del subsol de l'anomenada aula principal de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Clariana va presentar aquest article en els debats commemoratius del 30 aniversari del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Aquesta excavació es va plantejar a partir de la inauguració del mur de tamcament del jaciment l'any 1980.
L'excavació d'aquesta estança havia estat iniciada per Marià Ribas, el qual l'anomenà "triclini", el seu terra està decorat amb un conjunt de mosaics, dels quals es va plantejar -i es va dur a terme- la restauració.
En realitat, aquesta estança -de la pars urbana del jaciment- és la més destacada d'un conjunt de sales nobles que, segons els autors,  formen un apartament de rebre; les sales estan agrupades al voltant d'un pati interior adornat amb un brollador, que Ribas va anomenar atri, encara que no ho és pròpiament.
Abans de procedir a la nova excavació, es va documentar les restes d'un fragment d'estuc pintat en el mur oest. A la part superior dels murs que encerclaven l'estança es trobà un fragment d'àmfora amb la marca I.C.GALL, i es copsà que les restes de la petita arcada de volta de canó dels murs nord, estava feta amb fragments de tegualae reaprofitades.
Extret el mosaic per ser restaurat, va apàreixer al dessota el llit de calç, amb nombroses falles provocades per diferents intrusions al llarg dels segles. Dessota de la capa de calç es trobava la capa anivelladora per tal de crear una superficie horitzontal.
Es tractava d'un estrat de farciment de terres de 40-50 cm de potencia. Entre els materials exhumats en aquest estrat hi havia fragments de plaques de marbre, possiblement pertanyents a una instal.lació de balneum.
Retirat aquest estrat anivellador, observaren els arqueòlegs abundants restes de calç que podrien correspondre a la preparació del morter per a les reformes, i fins i tot senyals de que hi podrien haver estat emmagatzemats dolia, aquests i altres indicis fan pensar que, abans de les reformes, podría haver-hi hagut una estança rústica.
La cronología d'aquest estrat de rebliment ve fixada, bàsicament per la presencia, entre d'altres, per la presencia de cerámica sigil.lata africana A-2 i de lucernae forma Dressel 28-A, datades entre finals del segle II i principis del III, en época dels Severs.
Sota aquest estrat previ a la reforma severiana, es va procedir a netejar el primitiu paviment, localitzant-se,m entre d'altres elements, una capa de cendres a la part sud, restes dels murs, amb una decoració estucada, i en les trinxeres de fonamentació de l'antiuc mur, fragments d'àmfora Pascual 1. Crida l'atenció també les restes de quatre grans contraforts adossats als murs; potser ajudaven a sostenir les voltes d'un hipocaust que no es va arribar a materialitzar?
Per acabar aquest resum, podem dir que són especialmente interessants els contextos ceràmics, per una part, la de la sala on es va preparar en mosaic, en época severiana, i per l'altre, els de les trinxeres de fonamentació, d'epoca augústea.


Joan Francesc CLARIANA ROIG i Marta PREVOSTI MONCLÚS,  "La represa de les excavacions arqueològiques a Torre Llauder després de la inauguració del mur. Resum de l'actuació a l'aula principal. Dins 10é. Col.loqui Història a Debat. Grup d'Història del Casal. Mataró, Octubre de 2016.

Conferència de l'arqueòleg Albert Martin sobre la Cabrera de Mar romana

Conferència d'Albert Martin. Foto: Joan Tura Dalmau

El passat dijous 17 de novembre, va tenir lloc a la Sala Nova de Cabrera de Mar la conferència de l'arqueòleg municipal, Albert Martín, sobre les troballes arqueològiques enregistrades en la zona del poble de Cabrera de Mar. Amb detall va explicar tot el referent a les termes romanes, la domus de Can Benet, així com les troballes de Can Rodon de l'Hort, de l'Hostal i de Can Masriera.

Sobre Can Modolell, també comentar que considerava que el jaciment practicament es reduïa a l'àrea coneguda, ja que en les prospeccions a l'hort de Can Modolell realitzades amb motiu del programa Sota Terra, pràcticament no s'hi va trobar res.

Va comentar també que el poblat ibèric, per ser escarpat i en pendent de muntanya, era de difícil manteniment. Però que el sector de la porta era força pla i per tant oferia possibilitats de musealització.

Una xerrada molt interessant i que estaria bé que es prengués model per tal que, periódicament, en un futur, s'anés informant a la gent Cabrera de les novetats arqueològiques del municipi. 

Diversos moments de la conferència d'Albert Martin. Fotos de Joan Tura Dalmau.

XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins

El passat dissabte 19 de novembre, va tenir lloc a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, que cada any organitza el Museu Arxiu de Santa Maria, dedicat als estudis d'història i arqueologia de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades enguany són:

1. Mataró, persones i famílies (1923-1970), de Xavier Clavell i Nadal i Ramon Salicrú Puig.
2. La guerra civil i la repressió franquista a Dosrius (1936-1945), de Josep Ramis Nieto.
3. La dimensió humana i social de Joan Peiró i Belis, d'Esteve Albert.
4. La Bandera de l'avi, de Jordi Solà i Casadevall.
5. Mataró reivindica a Josep Puig i Cadafalch, de Nicolau Guanyabens Calvet i Jordi Malé Pegueroles.
6. La celebració del quart centenari de la descoberta d'Amèrica a Mataró. Notícia d'un projecte ornamental inèdit de Josep Puig i Cadaflach, de Jaume Vellvehí i Altimira.
7. Instal.lació de vapor a Mataró durant la industrialiyzació (1875-1899), de Gerad Piera i Gisbert.
8. Lleonardo Almirall i Mercer, metge cirugià "pero no ejerce, solo con pobres", d'Albert Güell i Juanola.
9. La veritable història de la locomotora "Mataró", de Xavier Nubiola de Castellarnau.
10. Les proposicions de l'argentoní José Llauder davant la Inquisició, 1984, d'Antoni Llamas i Mantero.
11. L'obtenció del títol de Mestre de primeres lletres a la darreria del segle XVIII a Mataró (1788-1790), de Montserrat Gurrera i Lluch.
12. Estudi del mapa hidrogràfic de la riera de Cabrils, 1770, de Laura Bosch.
13. Els Dalmau de Teià. Moobilitat social a la Catalunya del 1700, de Benet Oliva i Ricós.
14. D'immigrants francesos a comerciants mataronins. Una approximació a la trajectòria socioeconòmica dels Visa a l'època moderna, d'Alexandra Capdevila Muntades.
15. Disjecta membra del cadirat gòtic de Santa Maria de Cabrils (El Maresme), de Joaquim Graupera i Graupera.
16. El Trentari de Sant Amador a l'àrea de Mataró al voltant del segle XV, d'Enric Subiñà i Coll.
17. Descripció dels darrers fons documentals ingressats a l'Arxiu Comarcal del Maresme, d'Alexis Serrano Méndez.
18. Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, Alt Maresme). Sobre una troballa arqueològica de l'any 1981, de Ramon Coll Monteagudo i Marta Prevosti Monclús.
19. Aportacions a l'estudi de l'estudi de l'hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), de Joan Francesc Clariana Roig.

Cel de Cabrera: (5) "Aurora de dits de rosa" (Homer)

Paisatge de Cabrera de Mar. Foto: Josep Garí Pons

Aquesta frase d'Homer a La Ilíada la repeteix un general a la pel.lícula The Tin Red Line, el dia que comença la batalla de Guadalcanal, davant un paisatge similar.

Conferència de l'arqueòleg Albert Martín sobre la Cabrera romana

El proper dijous, dia 17 de novembre, tindrà lloc una conferència sobre: L'època romana a Cabrera de Mar, a càrrec d'Albert Martín, arqueòleg municipal.

Lloc: Sala Nova, davant l'Ajuntament de Cabrera
Hora: 19,30

Seminari monogràfic de "Santa Maria del Mar, revisitada"

Els propers dies 14 i 15 de novembre, tindrà lloc a l'Institut d'Estudis Catalans i a la mateixa basílica en sessió de visita, el semanari monogràfic "Santa Maria del Mar revisitada". Hi colaborarà Joaquim Graupera, doctor en Història de l'Art, amb una conferència el dia 14, a les 18 hores, amb el títol "Retaules: Promotors, memòria i devocions de les capelles".
Podeu veure aquí el programa