Un article de Ramon Coll i Jordi Bagà sobre la prehistòria a Sant Mateu

Imatges: plafons de l'ermita de Sant Mateu, al parc de la Serralada Litoral. Arxiu Pujol-Vila-Puig. Text de Joaquim Graupera (grup d'Història del Casal de Mataró). Tramesa de Toni Marí (Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral). Cliqueu al damunt per ampliar les imatges.

"La vall de Sant Mateu es troba en la part meridional de la comarca del Maresme, entre 15 i 20 Qm aproximadament al nord de Barcelona. La comarca presenta una gran densitat en jaciments arqueològics fruit d'un intens poblament antic" (Noves dades...pàg. 184).
Així comença l'estudi que han publicat Ramon Coll Monteagudo i Jordi Bagà Pascual: "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". 
L'article ve a ser un "estat de la qüestió" sobre els descobriments i els estudis sobre la prehistòria en aquesta vall maresmenca. No va ser fins el segle XIX que, gràcies a l'excursionisme científic que es va començar a publicar i donar importància a certs monuments megalítics. El Centre Excursionista de Catalunya excavà per primer cop el dolmen de la Roca d'En Toni a Vilassar de Dalt (Noves dades...pàgs. 184 i 185).
No obstant, el coneixement científic sobre aquestes restes prehistòriques fou més aviat escàs. En les dècades de 1940-60, es publiquen algunes notícies puntuals o breus síntesi. Als estudiosos locals es deuen molts dels estudis publicats després de la Guerra Civil (Noves dades...pàg. 184).
"A partir de finals de la dècada de 1960 i, sobretot en les dues següents, noves fornades d'arqueòlegs, alguns sortits de la universitat, s'afegeixen als grups existents, en crea de nous o ajuda a remodelar els antics, cas de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró" (Noves dades...pàg. 187).
"La consolidació d'aquests grups va permetre dur a terme treballs de síntesi sobre alguns periodes de la prehistòria maresmenca, com ara el neolític mitjà" (Noves dades...pàg. 187) i altres. En aquest sentit cal destacar la monografia publicada per membres del grup d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (hereu de la Secció Arqueològica).
La creació del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya ha permès la publicació d'alguns treballs de síntesi, així com l'elaboració de la carta arqueològica del Maresme.
"Es tracta d'un paisatge amable, amb suaus turons, una relativa abundància d'aigüa amb rieres que solquen la vall longitudinalment, bones condicions visuals per al control del territori, bones comunicacions en una plana sense obstacles, bons accessos mar-muntanya a partir de les mateixes rieres i, en general, un clima agradable. No estranya doncs l'abundància de poblament en totes les èpoques de la història" (Noves dades...pàg. 192).
La gran importància de jaciments d'època ibèrica, romana o medieval, ha eclipsat en certa manera els d'etapes prehistòriques. Els autors defineixen la prehistòria de la vall de Sant Mateu com "una perfecta desconeguda" (Noves dades...pàg. 193). L'arqueòloga Imma Bassols apunta dues recomanacions: "1) Els grups d'estudiosos haurien de recuperar el patrimoni prehistòric que es coneix. 2) Caldria iniciar noves recerques. Especialment al nord de la comarca" (Noves dades...pàg. 193). La zona més estudiada és la de Premià de Dalt i Premià de Mar (Noves dades...pàg. 194).
Imma Bassols senyalava també es dificultats que presenta l'estudi de la prehistòria maresmenca, a saber: l'escassetat de restes prehistòriques en una zona densament poblada, sobretot a partir dels periodes ibèric i romà. Les restes conservades pertanyen a la prehistòria recent; els paleolític ens és pràcticament desconegut. El treball a la muntanya és dificultós, hi ha llocs inaccesibles que no es poden excavar. L'atropització pot haver facilitat la destrucció de molts jaciments. Hi ha més troballes al sud que al nord del Maresme. (Noves dades...pàg.199).
A aquestes dificultats se n'hi poden afegir altres, com l'obertura de nous camins i l'ampliació dels antics per part de la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació, sovint sense control. A nombrosos marges dels camins de muntanya han aparegut restes de ceràmica feta a mà i sílex (Noves dades...pàg.199.
Hi ha també fenòmens naturals que han pogut contribuïr a l'absència o destrucció de jaciments: L'absència de veritables coves, degut a la configuració granítica de la muntanya i la forta sedimentació pròpia de la geologia local (Noves dades...pàg. 200).
En suma, un trebal interessant per establir les línees futures d'actuació en el camp de la prehistòria de la vall de Sant Mateu.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

Ramon COLL MONTEAGUDO i Jordi BAGÀ PASCUAL, "Noves dades sobre la prehistòria de la vall de Sant Mateu (El Maresme, Barcelona)". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, XXX, 2019. Conté una llista de jaciments.

Imma BASSOLS et alii, Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Besós. El grup megalític del Maresme i el Baix Vallès. Monografies 13, Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques. Societat Catalana d'Arqueologia (SERP). Barcelona, 2019.

Homenatge a Josep Garrido Salazar

El passat dia 2 de febrer, el Museu Arxiu de Santa Maria va dedicar una merescuda placa d'homentage a Josep Garrido Salazar "Pepe", com el coneixen els seus amics.
El motiu són els anys -dècades- que Pepe Garrido va dedicar a restaurar desinteressadament, materials, especialment ceràmics en aquest Museu Arxiu.
Anteriorment havia excavat i restaurat materials a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró -avui Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història- i molts dels materials que s'exposen avui restaurats en aquests museus, són fruit de la seva habilitat. 
Josep Garrido ha estat en contacte amb l'arqueologia del Maresme des dels anys 60, en en els que es va integrar en les excavacions del grup de Marià Ribas, passant després a la Secció Arqueològica.

Josep Garrido en els seus anys de la Secció Arqueològica.

Presentat a Cabrera de Mar el llibre sobre el castell de Burriac

D'esquerra a dreta: Putxi Cortada, Josep M. Rovira,
 Enric Subiñà, Joan Carles Alay i Joan F. Clariana.

Un moment de la presentació.

Un públic interessat.

Imatges: presentació del llibre a la biblioteca Ilturo. Fotos: Anna Gimeno

El passat, dijous 27 de febrer finalment es va presentar a la Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval, el castell de Burriac, patrimoni en 3D, segon llibre de la col.lecció. 

Na Putxi Cortada va introduir i presentar en Josep Maria Rovira, l'Enric Subiñà, en Joan Carles Alay i en Joan Francesc Clariana, autors del llibre junt a Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas i Jaume Vellvehí.
Al final de la presentació, es va obrir un interessant torn obert de preguntes. L'acte va acabar amb un brindis de cava acompanyat d'unes pastes.

Presentació a Cabrera de Mar del llibre sobre el castell de Burriac

Presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D.
Día i hora: dijous, 27 de febrer a les 19 hores.
Lloc: Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar (Carrer Sant Joan, 8).
Presetació a càrrec de: 
Putxi Cortada (llicenciada en història i psicologia); Josep M. Rovira (coordinador del projecte); Enric Subiñà (doctor en història i president del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell); Joan Carles Alay (doctor en arqueologia i responsable de patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia); Joan Francesc Clariana (doctor en arqueologia i vocal de patrimoni del Grup d'Història del Casal de Mataró). 
Al final de l'acte se servirà una copa de cava.

Taula rodona sobre Torre Llauder i la destrucció del patrimoni mataroní

Dijous dia 20 de febrer a les 19,30 hi haurà a Ca l'Arenas de Mataró (carrer Argentona, 64), una taula rodona sobre el tema: la Torre Llauder com a paradigma de la destrucció del patrimoni mataroní (50 anys).

Els arqueòlegs Robert Lleonart i Joaquim Garcia ens feran reviure aquests tristos fets.

III Simposi In Maritima

L’Arxiu Comarcal del Maresme, el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i Maresme Medieval convoquen In Maritima III Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval que proporciona un fòrum bianual on es presenten els treballs més recents sobre la història i el patrimoni medieval del Maresme.
Les Jornades, que es realitzaran el dissabte 4 de juliol de 2020 al Museu Arxiu de Vilassar, consten d’unes ponències centrals i un espai reservat per a les Comunicacions dels estudiosos comarcals.
Les inscripcions gratuïtes a títol personal es poden fer fins al 10 de juny de 2020 i tots aquells que que vulguin presentar comunicació (títol i resum) ho han de fer amb data límit del 31 de maig de 2020. Podeu enviar la vostra inscripció al correu: museu@vilassardedalt.cat

Podeu trobar més informació i consultar i descarregar el tríptic del Simposi a la web de l'ajuntament de Vilassar de Dalt. 

La necròpolis de Cal Guardià d'Argentona

Imatge: excavació de la necròpolis de Cal Guardià (Argentona). Procedència de la imatge: Bloc Maresme Medieval, de Joaquim Graupera.

Emiliano Hinojo García i Daniel Vazquez Álvarez són autors d'un treball que, amb el títol de "La necrópolis de Cal Guardià (Argentona, Maresme)" varen presentar a la taula rodona dedicada als Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII), que va tenir lloc a Sant Cugat dele Vallès, entre els dies 1 i 3 d'octubre de 2009.
Es tracta d'una necròpolis composta per 25 tombes, excavada en l'actual nucli urbà de la població d'Argentona (Barcelona), en procedir-se a l'enderrocament d'unes construccions. L'espai estava format per tres terrases que dividien el terreny en 4 parcel.les (pàg. 264). En els seus orígens, aquesta necròpolis estava a prop, però a fora dels límits de la parròquia d'Argentona organitzada a finals del segle X al voltant de l'església de sant Julià (pàg. 265). 
Els materials associats a les tombes són escassos, i corresponen sobretot a un anterior nivell de formació natural, amb materials rodats d'època romana, assentat aquest sobre el sauló de granit. Això fa difícil la seva datació, però els autors dels treball creuen com a més pososible els segles IX o X, per la seva ordenació, tipologia i el fet de no estar associades a cap temple (pàg. 269).
En època posterior, els terrenys varen ser rebaixats per convertir-los en camps de conreu, això ha malmès part de les estructures (pag. 265).
Per la seva tipologia, els autors han establert la següent classificació: fossa de tipus banyera, el més freqüent; fossa rectangular amb angles arrodonits; fossa antropomorfa (pàg. 267); fossa antropomorfa amb possible encaix; fossa indeterminada (pàg. 268). Els esquelets tenen sempre el crani a l'oest i els peus a l'est. (pag. 268), això era habitual a les tombes cristianes (pag. 266), i la majoria dels individus eren adults o madurs, tret de dos; per sexes, 13 individus masculins i 9 femenins.
És important destacar que la necròpolis presenta una organització clara; les sepultures estan alineades, tant en sentit nord-sud com est-oest, tret d'alguna desplaçada (pàg. 266). 
Com ja s'ha dit més amunt, l'escassetat dels materials fa difícil precisar la cronologia de la necròpolis, no obstant, alguns elements fan que els autors la situin en una forquilla que va de la segona meitat del segle IX al darrer quart del segle X. (pàg. 269): l'absència de temple associat, fet característic de l'antiguitat tardana; l'ordenació de l'espai sepulcral en filades, característica de les necròpolis visigòtiques i merovíngies; La presència de tombes de banyera, posteriors als segle VIII. (pàg. 269).
La necròpolis de Cal Guardià permet documentar doncs, la presència d'un nucli de població en aquella zona anterior a la formació de la vila. (pàg. 271)

Emiliano HINOJO GARCIA; Daniel VÁZQUEZ ÁLVAREZ, "La necrópolis de Cal Guardià (Argentona, Maresme)", dins Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII). Sant Cugat del Vallès, 2009. Es pot trobar a Academia Edu.