Presentació del Pla Director Arqueològic de Cabrera

Imatge: vista de la zona al nord de Can Rodon,  centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

El passat dia 15 d'octubre va tenir lloc a Cabrera de Mar, la XV Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme.

Volem parlar en aquest bloc de la comunició dedicada sobre el Pla Arqueològic de Cabrera de Mar, que va ser la darrera de la jornada, abans de les conclusions.

La presentació d'aquest pla va estar a càrrec del gestor cultural Joan Pluma Vilanova, elaborat per ell mateix, l'arqueòleg Manuel Rueda, l'arquitecta Sílvia Mosquera i el museòleg Julià Colomer, per encàrrec de l'ajuntament de Cabrera.

Va destacar el conferenciant la ja coneguda trascendència del patrimoni arqueològic cabrerenc, notablement conservat a diferència d'altres municipis, perque la urbanització del poble no ha estat tan constant al llarg del temps.

Cabrera de Mar té 55 jaciments identificats.

Punts destacats de la intervenció de Joan Pluma:

-El pla s'ha elaborat tenint en compte la capacitat financera actual i futura de l'ajuntament de Cabrera, una població propera als 5000 habitants, l'ajuda externa (Diputació, Universitats, Fundació Burriac), l'estil de gestió (amb tercers o directa), si pot créixer o no en funció del personal que disposa o pot disposar).

-Un relat: L'arqueologia cabrerenca permet estudiar tant els inicis i el desenvolupament d'un excepcional poblat iber com el començament de la romaització. És un fet del que la població i el públic han de tenir evidència.

-Proposen que els jaciments constitueixin un gran parc arqueològic, descartant la creació d'un museu,  que inclou els jaciments actuals i els que es puguin descobrir en el futur. Això suposa manteniment però també pot generar recursos en l'activitat turística, i ajudar a la investigació.

-Actuacions proposades als diferents espais, per ordre de intervenció:

1) Termes i forns de Ca l'Arnau-Can Mateu: posar cobertes per protegir i delimitar uns camins clars de visita, amb informació i llocs per seure.

2) Oppidum de Burriac, sector sud: no pateix pressió urbanística, però la zona és fràgil, cal delimitar-la i protegir-la.

3) Zona nord de Can Rodon de l'Hort: dos espais, segons les diferents actuacions que han tingut. Amb Ca l'Arnau-Can Mateu, haurien de ser percebuts com un únic àmbit.

4) Can Modolell: ja ha rebut protecció. Propietat de la Fundació Burriac. En estar prevista la construcció propera de dues cases, es podria aprofitar per obrir un nou accés al jaciment.

5) Conjunt de l'oppidum de Burriac: reactivar la seva catalogació i protecció com a Bé Cultural. No és visitable. Es tracta de la peça més complicada del patrimoni.

6) Can Benet: es proposa eliminar el camí, fet que permetria possiblement recuperar mosaics. Es podria convertir també en un centre d'acollida i atenció als visitants.

7) Eixample de Cabrera: un cop aprovat el Pla Especial d'Actuació del Patrimoni, subsol del nucli urbà es podria convertir en Bé Cultural d'Interès, fet que protegeria especialment el patrimoni, i permetria també agilittzar els permisos i tràmits d'obres. Per això cal que la població assumeixi la trascendència que té el patrimoni cabrerenc.

8) Castell de Burriac: de propietat municipal, no corre perill en aquest moment. S'hauria de definir el perímetre i àmbit d'influència.

9) Cal Conde: conservar en caràcter d'aquesta masia del segle XVIII, no museitzar.

El conferenciant descarta la creació d'un museu. Si que s'hauria de trobar un forma legal de conservar definitivament les peces actualment conservades a Cabrera, en aquests moments de forma provisional.