Noves troballes a Cal Conde (Cabrera de Mar)

Restes d'una de les cabanes.
Foto: Joan Escriu Paradell.

Cabrera de Mar continua proporcionant noves i sorprenents dades arqueològiques. Segons informa l'alcalde, Jordi Mir Boix, en un programa de ràdio, a les excavacions que tenen lloc a la zona de Cal Conde -on està prevista la construcció de 24 habitatges de caràcter social-, s'han descobert restes de dues cabanes que podrien datar-se de 2000 aC., una de grans dimensions. Això revesteix una enorme importància, pel fet que no és habitual a la plana litoral, on al llarg de segles s'han vingut succeïnt noves formes d'habitatge. Aquest descobriment s'uneix al de quatre sepulcres ibèrics d'incineració. Les dades que els trasmetem les anem perfilant com bonament es pot, donada la poca informació que hi ha del tema.De moment, les excavacions es perllonguen.

Enllaços:

-Programa de ràdio Cabrera de Mar. Línea amb l'alcalde. Minut 16.
-Excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)
-Descoberta una nova necròpolis ibera d'incineració a Cabrera de Mar

Vista general de les excavacions y de la zona

Convocatòria del 61 Premi Iluro 2019

La Fundació Iluro de Mataró ha convocat el 61è Premi Iluro de monografia història, humanitats i ciències socials, que premia o bé treballs centrats en Mataró i/o la comarca del Maresme, o que, en qualsevol altre àmbit territorial, hi tinguin una presència destacada o un interès important.
A la web: premiluro.cat trobareu les bases d'aquesta convocatòria, així com un extens dossier de premsa.

Lliurament del Premi Iluro 2018 a Joan Giménez Blasco,
per la seva monografia:
“Mataró 1939-1945, La repressió – Paissatge humà després d’una guerra”

 

Excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)

Excavacions de Cal Conde

El passat dissabte 30 de març es va col.locar la primera pedra dels habitatges previstos a la zona de Cal Conde (Cabrera de Mar). L'Ajuntament de Cabrera parla d'una "estructura prehistòrica", sense més detalls, a la zona on es van exhumar també sepulcres ibèrics d'incineració. No s'informa si la troballa afectarà en alguna mesura la construcció dels 24 habitatges previstos, que hauria de durar entre 18 i 22 mesos.

Excavacions de Cal Conde.
Foto: Joan Escriu Paradell

 

Descoberta d'una nova necròpolis ibera d'incineració a Cabrera de Mar

Imatges: vistes de les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar). Fotos: Joan Escriu Paradell.
Cliqueu al damunt per ampliar la imatge.

Segons sembla,  i informa l'ajuntament de Cabrera de Mar (Barcelona), durant les excavacions que s'estan duent a terme a la zona de Cal Conde, s'han exhumat uns sepulcres ibèrics d'incineració, datats en els segles IV i III aC. Si això es confirma, seria la quarta necròpolis descoberta dins el municipi de Cabrera, amb les de Can Rodon de l'Hort, del Turó dels Dos Pins i de Cal Ros. No obstant, aquesta nova descoberta podria tal vegada formar part del conjunt proper de Cal Ros, on es varen trobar cinc tombes escapçades.
A més de les esmentades tombes, sembla que ha aparegut més restes ibèrics i també de l'edat del bronze.
Notícies totes elles pendents de confirmar.
Les excavacions de Cal Conde no han estat exemptes de certa preocupació per part de molts veïns que confien es puguin iniciar les obres de construcció d'unes vivendes en aquell indret, i que varen motivar precisament l'inici de prospeccions arqueològiques. L'ajuntament de Cabrera  sempre n'ha assegurat la construcció.

Article en aquest blog: les necròpolis iberes d'incineració a Cabrera de Mar: Can Rodon de l'Hort, Turó dels Dos Pins i Cal Ros

Notícia anterior sobre aquestes esxcavacions (27-12-18): Importants troballes prehistòriques als terrenys de Cal Conde 

Imatge: vista de les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar:

 

Un important article sobre l'epigrafia ibèrica a Ilduro

Vista parcial d'una zona d'excavacions en el centre de
Cabrera de Mar

Alejandro G. Sinner i Joan Ferrer i Jané són autors d'un article publicat a la revista Paleohispanica 18 (pàgs. 203-216), amb el títol: "Novedades epigràficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".
Aquests arqueòlegs han dirigit i/o participat en diverses excavacions a l'antiga Ilturo o Ilduro, ibera i romana, i han publicat diversos treballs. Podeu consultar la web en llengua anglesa ILDURO.
Senyalen els autors, en primer lloc (pàg. 205), que malgrat que el jaciment romà tardo-republicà d'Ilduro és conegut pel nom de les diverses parcel.les o propietats on s'ha excavat, en realitat formaven un únic conjunt urbà, com ho demostra l'existència, no tan sols espais residencials, sino també magatzems, tallers, carrers...amb trets homogenis (1). Destaquen les termes públiques. El conjunt tardo-republicà es data entre la segona meitat del segle II aC. i el primer quart del segle I aC. coincidint amb la desaparició també del poblat ibèric.
L'article de Sinner i Ferrer tracta específicament sobre grafits ibers gravats damunt ceràmica cuita, i que, malgrat consten en la seva majoria d'un sol signe (pàg. 214) i no ajudin -malhauradament- a la traducció de la desconeguda llengua ibera, demostren l'ús d'aquesta escriptura almenys fins entrat el segle I aC., malgrat que els ibers de la zona es trobaven ja integrats dins les estructures socials i econòmiques itàliques (pàg. 215).
Tretze són els grafits inèdits publicats en aquest article, tres de Ca l'Arnau-Can Mateu, un de Can Rodon de l'Hort, quatre de procedència incerta, possiblement de Can Borràs (2), i cinc de Can Canal. Els tres primers jaciments estan inclosos en el nucli tardo-republicà.
Si afegim aquestes tretze inscripcions iberes a les 66 documentades pels mateixos autors l'any 2016 (3), tenim un corpus de 79 a la vall de Cabrera de Mar (pàg. 213).
Es tracta de grafits incisos damunt ceràmica de Cales o de Campaniana A, i algun d'ibera.
Destaquen els autors la singularitat del jaciment de Can Canal (pag. 206), un establiment ibèric potser de caràcter agrícola datat en la primera meitat del segle II, arrasat abans de l'aparició del nucli republicà, únic i per tant important per interpretar aquest moment de la història de Cabrera.

Podeu llegir l'article clicant aquí.


(1) Podeu consultar l'article d'Albert Martín o el comentari en aquest bloc, sobre el darrer decenni d'excavacions (2018)
(2) Existeix un article sobre aquesta excavació de Can Borràs: Josep Vinyals i Cortés,"Notícia sobre les habitacions ibèriques de Can Borràs (Cabrera de Mar)". revista Ilturo núm. 2. Publicació del Grup d'Arqueologia de Cabrera de Mar, 2000.
 (3)A.G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, AEspA 89, 2016, 193-223.

Un grup de plats mataronins del segle XIX en el Museu de Mataró i al de Mallorca

Plat 19 amb un edifici (Convent de les Tereses?)
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Plat amb la representació d'una dona (Isabel II?).
Fundació Fontana de Rubí.

Plat amb la inscripció "Viva la república federal".
Del llibre de Rosselló-Coll.

Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia clàssica, és ben conegut com a autor de minuciosos estudis sobre ceràmica romana, i sobre el món clàssic en general. Aquest cop però, ens mostra la seva versatiliat amb un estudi sobre plats decorats procedents de tallers mataronins del segle XIX, plats dels que se conserva una bella mostra al Museu de Mataró i al de Mallorca.
Clariana va presentar el seu treball, cenyint-se en principi a la col.lecció mataronina, a l'11è col.loqui "La història a debat", que va tenir lloc al Grup d'Història del Casal de Mataró el passat mes de novembre, amb el títol: Notícia sobre un grup de plats mataronis del segle XIX conservats al Museu de Mataró i al Museu de Mallorca.
Explica l'autor que es té notícia de l'existència d'un forn, l'anomenat forn de Cal Sord, ubicat a l'actual carrer Argentona 64, que pertanyia a un terrissaire anomenat Llobet, nissaga que roman activa fins al segle XIX.
Sortosament tenim una notable documentació sobre l'existència dels terrissaires mataronins del segle XIX, un bon exemple és el llistat de terrissaires publicat a El subsidio de Comercio, conservat a l'Arxiu Municipal de Mataró.
Cal distingir entre terrissaires o gerrers i els fabricants de totxanes. Marià Ribas diu que els primers feien també figures de pessebre. L'historiador Francesc Costa diu que hi havia 5 fàbriques de totxanes.
Tenim dades dels principals ceramistes i de la continuïtat dels negocis familiars. Un exemple, entre d'altres, seria el de Joaquim Lobet, el qual va continuar la seva vídua i després els seus fills.
Els motius decoratius preferits en la zona central dels plats, són els vegetals estilitzats, essent més rares les representacions d'animals. En un cas hi ha representat l'escut de Mataró i en un altre una corona reial.
L'autor complementa el seu treball amb una molt bona documentació gràfica dels plats, les signatura i la documentació escrita.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Marques de terrissaire

Un article d'Alay i Clariana sobre els problemes de protecció de Burriac (2)

Excavacions a Burriac, l'any 1984. 

Fotos: Rosa Isabel Garí

En aquesta entrada seguim el comentari de l'article de Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana:El poblat ibèric de Burriac. Entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions, que havíem iniciat en l'anterior
L'any 1984, i dins el Pla de Solidaritat amb l'Atur, va tenir lloc a Burriac la major campanya d'excavacions portada a terme fins aquell moment, en la que van intervenir cinc arqueòlegs, un dibuixant i quaranta obrers. 
Paralel.lament la SAMM va iniciar excavacions en la banda meridional del poblat, i va posar al descobert una de les entrades meridionals del poblat.
Es van consolidar precàriament les estructures, però en acabar els treballs, Burriac va quedar novament desprotegit, i va ser objecte d'accions vandàliques cada cop més freqüents pels arqueofurtius, incloent la destrucció d'un dels murs de l'entrada.
Una zona propera al poblat, la necròpolis del Turó dels Dos Pins, va ser en especial objecte de nombroses activitats furtives que, després de diverses inspeccions per part del Servei d'Arqueologia, culminà en una denúncia contra un infractor, el qual, vigent ja la Llei del Patrimoni Històric, va ser sancionat amb 400.000 pessetes pel Departament, sanció confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L'any 1992 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, que engloba les muntanyes de Burriac, Montcabrer, Turó de l'Infern i Turó dels Oriols. El mateix any es va crear la Fundació Burriac, dedicada a la conservació, estudi i divulgació del patrimoni de Cabrera de Mar.
La segona meitat dels anys 90, i els primers d'aquest segle han estat testimonis de profunds canvis en el panorama de l'arqueologia cabrerenca.
Es varen fer noves troballes al voltant de Burriac, cada cop més a prop de la zona urbanitzada i es posà al descobert el nucli de la Cabrera (o Ilturo) romana, amb troballes com Ca l'Arnau-Can Mateu o Can Benet. Tot això comportava noves necessitats.
El 1997 es va poder actuar in extremis en l'establiment ibèric de l'Hostal i la terrisseria romana de Can Pau Ferrer, fets que varen significar que l'ajuntament prengués, a partir d'aquell moment, mesures de caràcter preventiu pel cas de vestigis arqueològics en sòl urbanitzable. 
El 1999, el grup d'arqueologia de la Fudació Burriac va detectar accions furtives en el torrent de Cal Coix, que van tenir continuïtat i finalment van dur a la detenció d'un infractor. A instàncies del SEPRONA, Joan Carles Alay va elaborar un informe. Finalment, però, l'infractor va tenir una sanció escassa, en no poder provar la seva intervenció en accions furtives anteriors.
L'any 2001, un acord entre l'ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Cultura, va permetre la creació de la plaça d'arqueòleg municipal, que va recaure en Albert Martín, director també de les excavacions de Ca l'Arnau.
L'any 2014, el grup parlamentari Iniciativa per Catalunya-Els Verds va presentar una pregunta sobre l'expedient de declaració com a Bé d'Interès Cultural del poblat ibèric de Burriac, que va donar lloc a un debat i a una resposta per part del Conseller de Cutura, Ferran Mascarell, que, entre d'altres coses, al.legà que era difícil delimitar l'àrea protegida, i es va comprometre a seguir-hi treballant.
"Tot i així, ara per ara, l'única protecció física del jaciment, continua essent el rètol que el Departament de Cultura va instal.lar l'any 1983" (Alay i Clariana: "El poblat de Burriac.." a 11è col.loqui la Història a Debat. Pàg. 135.

Continuarà?

Podeu llegir l'article clicant aquí

(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. 
Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.

Una de les entrades sud del poblat, excavada per la SAMM