El simpulum de Can Modolell

Imatge: simpulum de Can Modolell. Dibuix: Jordi Arenas.

El simpolum és un recipient destinat a trasvassar líquids, generalment d'un vas a un altre  (el que avui anomenariem un cullerot).  Salvador F. Pozo i Josep F. Roig són autors d'un article sobre simpula de bronze romans: "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", publicat a Sautuola XXIII. 

Com ens recorden els autors, el simpulum està documentat en el món romà en dos ámbits d'aplicació: en el de les cerimònies religioses o rituals de sacrifici, i en el domèstic. El podem veure representat al costat d'altres vasos rituals, com ara una patera, en monedes i en un baix relleu de Pompeia o bé al costat d'una vaixella, com es pot observar en un fresc pompeià. (Vegeu Simpula de bronce...pàg. 262-263).

Un hipotètic simpulum de bronze va ser recuperat en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona). És ben conegut que Can Modolell fou un centre de culte d'època romana, dedicat a diverses divinitats, Mitra entre elles. Classificat pels primers excavadors de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró com una vil.la amb santuari, noves aportacions de A. G. Sinner i V. Revilla, consideren que els tractava d'un gran santuari (2), sense que es pugui demostrar l'existència d'una vil.la.

El simpulum de Can Modolell va ser identificat com una llàntia (1); no obstant, l'article de Pozo i Roig el classifiquen com a tal simpulum. (Simpula de bronce...pàgs. 276-277).

 

NOTES

 

(1)  Vegeu, per exemple: J. Bonamusa, J.F. Clariana y R.I. Garí "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) pàgs. 101 a 117, actes de les II Jornades d'Arqueologia Medieval del Maresme, 2001, publicades al 2003 per Grup d'Història del Casal de Mataró. També: J. Bonamusa et alii, 30 anys d'excavacions a Can Modolell. Edició a cura de Jospe M. Modolell, Cabrera de Mar, 2004. Pàg. 156.

(2) Podeu llegir en aquest mateix Bloc"Conferència de Víctor Revilla sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar)".

BIBLIOGRAFIA

 

Salvador F. Pozo  i Josep F. Roig, "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", a Sautuola XXIII. Instituto de Prehistoria y Arqueología "Sautuola". Santander, 2018. Pàgs. 261-284.

Un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró)

 

Joan Francesc Clariana és autor d'un article presentat a la XII trobada d'Entitats de

Recerca Local i Comarcal del Maresme, que va tenir lloc a Cabrils el 27 d'abril de 

2019, contribuïnt un cop més al coneixement del nostre passat amb la ja seva extensa obra. No es tampoc, ni molt menys, el seu primer treball sobre vidres.

Com bé senyala Clariana, Mataró fou un dels centres destacats de la fabricació del vidre des del segle XVI al XVIII, com ho testimona la documentació, a la que s'han d'afegir avui dia, alguns significatius vestigis arqueológics.

 

Sabem que en els solars de les illes de cases del casc antic, especialment els compresos entre els carrers de Santa Maria, carrer d'En Pujol i carrer de Barcelona, estarien ubicats els diferents tallers de vidriers o forns de vidre. Menció apart mereix el forn de la nissaga dels Roig que, gràcies a la documentació escrita, sabem que es trobaria a la Riera, a l'alçada de l'actual núm. 15. (Indicis...pàg. 41).

Garcia Espuche i Guardia Bassols consideren que la trama del sector està precisament configurada per a la indústria vidriera: carrerons d'accés a l'interior de les illes de cases, aptes per l'entrada de vehicles de tracció animal i per l'emmagatzament de llenya. (Indicis...pàg. 41).

En una mateixa illa de cases, al carrer Nou, es varen localitzar restes d'un taller vidrier o forn del mateix segle XVI, que podrien correspondre al mateix avui descrit -sense que poguem afirmar-ho amb certesa- en aquest cas, quedaria delimitada l'extensió de l'obrador pel nord i pel sud. (Indicis...pàg. 42)

Tornant al de Can Ximenes, els arqueòlegs han detectat les restes del que podia ser un petit forn de vidre. 

S'han dut a terme dues campanyes d'excavació, en els anys 1982, de salvament,  i 1990. Els fragments exhumats són d'una alta qualitat, i situen cronològicament el taller en el segle XVI. (Indicis...pàg. 55).

A partir dels fragments recuperats, s'han establert 4 grups de peces:

-Un interessant conjunt de peces de vidre blau cobalt, vàries d'elles decorades amb lacticinis blancs.

-Fragments de copes i vasos treballats en vidre quasi incolor i decorats amb línies de lacticini i reticulats a a retortoli. Els arqueòlegs dubtaven si atribuïr-los a Mataró o a Venècia.

-Peces treballades en vidre opac o opalí, que volien imitar la qualitat i textura de la porcellana xinesa.

-Les peces restants, bàsicament ampolles i flascons d'ús quotidià.

En conjunt, un testimoni de l'alta qualitat del vidre mataroní a l'edat moderna.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Indicis d'un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró (Mataró), a XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. El patrimoni cultural inmaterial: el batec de la gent del Maresme. cabrils, 27 d'abril de 2019.

 

Podeu llegir l'article clicant aquí.

Podeu veure les imatges clicant aquí.

 

Altres enllaços: Una altra entrada en aquest bloc sobre el mateix tema: Un taller de vidre del segle XVI a Mataró i article de Joan Francesc Clariana: Vestigis d'un taller vidrier de principis del segle XVI al carrer Nou 6 de Mataró.

 

Exposició del centenari de Jordi Arenas

 

Avui, 23 d'octubre, ha tingut lloc la inauguració dedicada a l'artista mataroní JORDI ARENAS I CLAVELL (1920-1998) amb motiu del centenari del seu naixement. Pintor, dibuixant, escultor i germà del també artista Jaume Arenas, va desenvolupar una temàtica molt diversa tractada amb una gran sensibilitat: pintura religiosa, paisatges, escenes mitològiques, al·legories i nombrosos retrats. Va estar també vinculat a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, per a la que realitzà nombrosos dibuixos.

L'Associació Sant Lluc per l'Art, junt amb amics, ex-alumnes, alguna entitat, ha reunit 25 obres de l'artista que, amb el títol "Obres de Jordi Arenas en col.leccions privades", que podran visitar els interessats en la seva obra.

 

Lloc: Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Mataró (Plaça Xammar, 2).

Dies: del 23 d'octubre al 29 de novembre.

Horaris: dilluns, dimarts i dijous de 9 a 13 hores. Dijous, divendres i dissabte de 18,30 a 20.30. Diumenges: de 11,30 a 13,30.

Un article d'Enric Subiñà sobre el mas Arnó (Cals Frares) de Cabrera de Mar

 

Procedència de la imatge: calsfrares.com

Enric Subiñà i Coll és autor d'un article sobre el mas Arnó d'Agell (Cabrera de Mar), conegut en l'actualitat com cals Frares, que posa com a exemple del que era un mas a Catalunya entre els segles XIV i XVII. La font que ha pres Subiñà per l'estudi és un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya (manuscrit 1221):

Llibre de Noticias de la Casa y Mas Anomenat Arnó, en la Parrochia de Cabrera, en lo veynat de Agell. Llibre en lo qual se trobaran plenas noticias de la casa y mas anomenat Arnó, situat en la Parrochia de Sant Feliu de Cabrera, en lo Veinat dit de Agell, del qual es propietari lo convent de Nra. Sra del Carme de Barcelona. Fet ÿ escrit per lo Rt, Pare Fran Joan Bonet, Procurador de dit Convent lo anys 1687. (Subiñà, pàg. 441). 

 

En el llibre es fa referència a les escriptures referents al mas, les peces de terra que li pertanyen, i la seva valoració.(Pàg. 442). En Joan Bonet demostra en les seves anotacions de les bones maneres d'administrar l'església les seves propietats (Subiñà, pàg. 441).

La primera escriptura que parla dels Arnó de Cabrera data del 1235, es tracta d'una donació que fa Pere d'Arnó a la seva filla Dulcia, amb motiu del seu matrimoni; més endavant, el 1304 tenim la primera referència documental al mas: Pere d'Arnó i la seva germana fan una absolució dels seus drets a Ermessenda, germana dels dos i propietària del mas (Subiñà, pàg. 445).

Cita Enric Subiñà diversos documents referents a aquesta casa, datats entre els segles XIII i XVI, referents a herències, donacions, adquisició de terres, matrimonis, pleits...

Fou l'any 1618 quan la família Arnó va perdre la propietat del mas, que va ser venut a Pau Mates, donzell de Barcelona (Subiñà, pàg. 447); passà després per herència  successivament a Joan Baptista Mates i a Francesc Mates, aquest darrer rector de Mollet, el qual el va deixar en herència al convent del Carme de Barcelona, segons testament fet el 1652. En el moment de prendre'n possessió, el mas Arnó constava d'onze peces de terra, a les quals va afegir-ne algunes més que va recuperar (Subiñà pàg. 447) i d'altres que va adquirir. La majoria era vinya, campa i bosc (Subiñà, pàgs. 448 i 449).

Amb la desamortització eclesiàstica de 1835, la propietat va passar a mans de l'estat i venut en encant al ciutadà de Barcelona Jaume Pujol i Guiteras, els seus hereus el van vendre de nou i va passar per herència a diverses mans (Subiña, pàg. 449).

Cap del 1930 va entrar com a masover Pere Ribosa i Carbonell, el qual va comprar el mas a Teresa Ametller i Ros. Actualment n'es propietari el seu fill Joan Ribosa i Dellà.

Enric SUBIÑÀ I COLL, "El mas Arnó d'Agell (Cals Frares), a Cabrera de Mar, entre els segles XIV i XVII, dins El mas català durant l'edat mitjana i la moderna (segles IX-XVIII). Barcelona, CSIC 2001.

 

 

Imatge: Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Conservada en el Centre Excursionista de Catalunya.

Imatge:Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Agost 1915. Conservada al Centre Excursionista de Catalunya.

Imatge: Els Frares. Santa Elena d'Agell. Autor: Lluis Bonet Garí. Agost 1915. Conservada al Centre Excursionista de Catalunya.

 

Exilis i dissidències: 12è. col.loqui "Història de debat"

Exilis i dissidències és el tema del 12è col.loqui "Història a debat", que organitza el Grup d'Història del Casal de Mataró i que tindrà lloc el proper mes de novembre, els divendres 6, el dissabte 7 i el dissabte 14, de forma telemàtica,  per la qual cosa és necessari inscriure's enviant un e-mail a: infoghcmataro@gmail.com.

El primer col.loqui, del 6 de novembre es centrarà en l'exili republicà conseqüència de la Guerra Civil 1936-349. El dissabte 7, en les migracions franceses al Maresme, durant les guerres de religió dels segles XVI i XVII. El dissabte 14, en la persecució de gènere contra les bruixes.

Com és habitual en aquests col.loquis, es presentarà el nou número de la revista Felibrejada.

Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal. 

 

 

Visites guiades al conjunt barroc de la capella dels Dolors de Santa María de Mataró.

 

Sou a temps de visitar un molt interessant conjunt barroc a la capella dels Dolors, de la basílica de Santa Maria de Mataró, que conté obres del gran pintor Antoni Viladomat, executades entre 1622 i 1637, i que són considerades la seva millor obra.

La primera visita guiada va tenir lloc el passat 26 de setembre, i n'estan previstes dues més el 24 d'octubre i el 28 de novembre. És obligatori inscriure's i reservar visita, a un preu de 8 € adults i gratuït per menors de 12 anys. Si es tracta de grups concertats, han de ser un màxim de 15 persones.

Punt de trobada: porta de la basílica.

Reserves:

Telèfon 627771878

E-mail: reserves.museuarxiu@gmail.com

 

Entrada en aquest bloc relacionada amb el tema: Restauració de les pintures de la capella dels Dolors de Santa Maria (Mataró).

Les obres de Jordi Arenas a Santa María de Mataró

 Jordi Arenas i Clavell (Mataró 1920-1986), fou un pintor, dibuixant i escultor mataroní, germà del també pintor Jaume Arenas i Clavell. Amb motiu del centenari del seu naixament, el Museu Arxiu de Santa María de Mataró ha organitzat unes visites guiades per donar a conèixer l'obra de temàtica religiosa d'aquest artista.

Dissabte 10 d'octubre: 

Matí: 11 h.

Tarda: 17,30 h.

Durada de les visites: 75 minuts.

Punt de trobada: plaça de Santa María.

 

Aforament limitat.

Inscripcions Tel. 627771878

E-mail: reserves.museuarxiu@gmail.com