Imatge: Vista parcial de Can Modolell, el setembre de 1987. Foto: Rosa Isabel Garí.
La revista Laietània, que publica en Museu de Mataró, en el seu número 23, com a commemoració dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica del Museu (SAMM)-de la que és hereu en Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró- publica un artícle sobre l'evolució de les excavacions i estudis sobre el jaciment romano-medieval de Can Modolell (Cabrera de Mar). La Secció fou hereva de l'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran i del seu equip.
L'article porta per títol: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." i està signat per Carles Martí Garcia, Rosa Isabel Garí Lleixa, Víctor Revilla Calvo i Alejandro G. Sinner.
Els autors divideixen les excavacions de Can Modolell, iniciades com a una urgència l'any 1974, en dues etapes: la primera va de 1974 a 1984 i la segona a partir de 2017, entremig es compten algunes actuacions aïllades, "motivades per la necessitat de preservar les seves estructures arquitectòniques". (Pàg. 71).
El 1974, una actuació furtiva va ocasionar una excavació d'emergència per part de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, recuperant-se, entre altres materials, una peça clau: l'àrula votiva de Lucius Petreius. Les actuación de la Secció es perllogaren 10 anys més, i encara després la Secció va dur a terme treballs de neteja. Així mateix s'efectuaren excavacions durant el Pla Contra l'Atur de 1984.
No amaguen els autors les limitacions que va tenir una actuació que es duia a terme els caps de setmanes (1) (Pàg. 81), i sobre la que hi ha publicacions disperses o bé dedicades a un tipus de troballes específiques, com foren els marbres i bronzes epigrafiats, les escultures, els marbres, la ceràmica sigil.lata, els vidres, les pintures... Senyalen que aquesta excavació fou emblemàtica de la Secció, en la que d'alguna manera hi participaren tots els seus membres. Can Modolell i la resta d'actuacions de la Secció Arqueològica, va donar lloc, en el transcurs del temps, a una llarga llista d'arqueòlegs i voluntaris. A partir dels anys 90, l'arqueologia es va anar profesionalitzant.
Diu l'article que l'excavació va ser finançada exclusivament per la SAMM i els seus excavadors (2) (pàg. 81).
Les conclusions provisionals d'aquell moment inicial varen ser que Can Modolell fou en època romana una luxosa vil.la amb santuari, degut a la riquesa dels materials i als elements votius o cultuals, alguns d'ells atribuïts a Mitra.
Com senyalen els autors, l'existència de Can Modolell es va estendre entre els segle I al V o VI, amb algun periode d'interrupció, i hi ha incis d'estendre's en època medieval. Més llacunes presenta la hipotètica cristianització de l'indret. A partir de l'any 2000, nous temps i nous arqueòlegs, decideixen que cal posar al dia els estudis i hipòtesis sobre el jaciment.
Des del 2017, un nou equip d'arqueòlegs dirigits per Víctor Revilla (Universitat de Barcelona) i Alejandro G. Sinner (University of Victoria), ha dut a termes noves campanyes, les quals han permès arribar a la hipòtesi que Can Modolell podria haver estat un santuari bastit per les èlits locals, tesi avançada ja per Revilla en una conferència a Cabrera, l'any 2019. Un article que val la pena llegir: podeu conèixer els que han treballat i dedicat esforços a Can Modolell, i les darreres interpretacions d' "un dels més importants jaciments de Catalunya", tal com senyalen els autors de l'article.
(1) Tot i que les excavacions en aquest periode són "de cap de setmana", és just senyalar que el juny de 1982 hi va haver una campanya de 15 dies seguits per part de l'equip de la SAMM, en el sector de la "torre semicircular".
(2) Això, essent bàsicament cert, conté
una petita inexactitud: la Conselleria de Cultura atorgà dues
subvencions entre els anys 1982 i 83.
Carles MARTÍ GARCIA, Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, Víctor REVILLA CALVO, Alejando G. SINNER: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." Revista Laietània núm. 23, 2022. Museu de Mataró.
Disponible a Academia EDU.
Membres de la SAMM en l'excavació de Can Modolell, l'any 1984: de dalt a baix i d'esquerra a dreta: no identificat, Roser Fadó, Joan Bonamusa, Joaquim Pera i Rosa isabel Garí. Bonamusa i Gari foren director i codirectors. Foto: anònim.
l'any 1986, els incívics van convertir Can Modolell en un abocador de deixalles. Foto: Rosa Isabel Garí.
Neteja
del jaciment l'abril de 1987, amb Josep Garrido (al mig) al capdavant,
envoltat per Enric Juhé i un jove Garrido a l'escala. Foto: Rosa Isabel Garí.
Actualment,
Can Modolell és un clos tancat, on s'hi duen noves campanyes
d'excavació; el jaciment és propietat de la Fundació Burriac, després de
la donació de l'anterior propietari, Josep Miquel Modolell. Foto: Rosa Isabel Garí.
