Una excursió a Argentona i al castell de Burriac...l'any 1878

Dibuix del castell de Burriac a finals del segle XIX, publicat a l'Excursionista. Autor: D. A. Riquer.

La Universitat Autònoma de Barcelona  ha digitalitzat i posat a disposició del públic interessat diversos exemplars de "L'Excursionista", butlletí mensual de l'Agrupació Catalanista d'Excursions Científiques, fundada el 26 de novebre de 1876, segons la seva pròpia explicació, i a on podem llegir relats d'excursions per diverses poblacions i indrets de Catalunya a finals del segle XIX. Tot un luxe i un munt de tresors per descobrir. Com era els nostres pobles fa més de cent anys? Doncs alguna cosa esbrinarem gràcies a que algú es va prendre el treball d'explicar-ho i fins i tot dibuixar-ho.
Ens ha cridat l'atenció una excursió a Argentona, Burriac i Montcabrer que va tenir lloc el 12 de maig de l'any 1878, i sobre la que un tal Céssar August Torras (les dues ss les posa ell), va escriure un reportatge a "L'excursionista":

"Reunits en l'estació del ferrocarril de Fransa 'ls senyors Fiter, Piqué i l'infrascrit secretari, en vers 6 hores del matí marxárem en lo primer tren á Mataró y sens aturarse en eixa ciutat, emprenguérem lo viatje á Argentona."

D'aquesta població destaca Torras:

"(...) la parroquial iglesia d'arquitectura gótica ab so esvelt i bell campanar i sa senzilla i elegant fatxada, quan no son preciós retaule de l'altar major que de senyalat renom gosa entre'ls artistes-arqueólegs de la nostra pátria."
L'església, així com las campanas, foren consagradas en 12 d'Octubre de 1539, segons una mitj borrada inscripció existent en l'arch del portal de la meteixa."

Pugen després els nostres intrèpids excursionistes al castell:

"Posat lo castell de Burriach en lo cim d'un enaspra turó quasi inaccessible, dista d'un hora d'Argentona. Desta aquesta vila fins al estrém de la vall y peu de la carena es lo camí que hi conduheix bastant agradable y enterament plá, mes al remontar lo primer turó, al emprendre la pujada, es aquesta recta i sumament pesada y fatigosa, corrent lo camí per la partició d'unes vinyas."

En arribar, queden defraudats (pobre castell!):

"Tota la brillant ilusió, la artística combinació que presenta desde'l lloch abans esmentat en la pujada, y ab més o menys intensitat durant tot l'ascens á la montanya, desapareix per complert al trobar-se en ell. Cap mena d'importància tenen les desballestadas murallas, ni, com ja he indicat, cap sentiment evocan, ni cap efecte artistich produheixen. Res de notable enclou tampoc lo recinte que ocuparia en altre temps la capella, quals parets resten encar cobertas per la aixafada volta. Sols se nota en lo lloch ahont estaria situat l'altar residus d'una grossera pintura, que segons sembla seria obra feta per la capella que s'alsá dessobre les ruines del ja abandonat castell.
Lo mes notable que resta en éll es la torre circular de regular alsaria, quals macissas parets mideixen un gruix de 1,27 metres, d'un sol pis y franquejable sols per una finestra alsada á uns dotze pams dels plá terreno; y després un notable, esvelt y atrevit finestral obert en la part mes elevada del castell, de cara a llevant, al bell costat de lo que era abans la capella. Aquesta finestra seria sens dubte per sa situació en los bons temps del castell una preciosa miranda."

Resten, això si, impressionats per la panoràmica:

"Unes dues hores seria el temps que permanesquérem en lo castell, podent durant ell y a satisfacció admirar l'hermós y bastant dilatant panorama que d'allí's disfruta, allargant-se la vista per la vorera del mar que quasi besa las montanyas desde més enllà de Montjuich fins á San Pol y Calella, y gotjant-se en la contemplació d'aquelles pintorescas y vistosas poblacions de la costa."

De Burriac passen a Montacabrer, a on:


"Deixárem tots junts a Burriach y emprenguérem via envers Mont-Cabré. Está situat eix turó en l'extrem d'una de les estribacions avansadas cap á la mar, que arrencan de la alta carena que separa á la costa del plá del Vallés. A mitj hora de Burriach, y en lo coll ahont comensa la indicada estribasió, se troba'l lloch ahont estava colocada fa alguns anys la creu de la Beya. Avuy de la creu no'n queda ja mes que la memoria, donchs ha desaparegut, com malhauradament desapareixent vant d'un á un tots los antichs recorts de la nostra patria. Hora es ja donchs de que procurem salvar tots los que'ns resten."

Un home sens dubte de cultura, que es preocupava pel nostre patrimoni, i una altra panoràmica:

(...) hermosos panoramas formats per la afalagadora perspectiva que presentan las bellas situacions dels pobles d'Agell, Cabrera y Cabrils, assentatss al peu de la carena, y la no menys agradable d'altras poblacions com Vilassar de Dalt y de Mar, Premià, Masnou, Mataró y moltas més que al lluny s'oviran."

Molt exigent era l'home, doncs:

"No ofereix Mont-Cabré res digne d'esmentar-se. En lo pich mes alt s'aixeca una creu de ferro d'origen y colocació de la qual no poguerem obtenir-ne cap noticia. Sens aturarns a Mont-Cabré nos dirigirem a la cova anomenada de la Encantada, oberta en la meytat de la vessant mes espadada de la montanya i en la cara que mira al mar. (...)La cova no ofereix cap particularitat ni té cap importància. És excessivament mesquina y la naturalesa no l`ha pas afavorida ab la magnificent explendidesa de son preciós trevall ni de son art de son art diví."

 Consti que ho diu ell, no nosaltres! A continuació fa l'observació d'unes excavacions arqueològiques (les úniques) en el camí cap a Cabrils:

"(...) desde Cabrils, nos trobarem en lo lloch en que's feren fa pochs dies las excavacions qual resultat fou la troballa de varias ánforas romanas de las quals sols se salvá la que posseheix avuy la ASSOCIACIÓ"

Doncs apanyats estem! Els excursionistes fan camí cap a Vilassar de Dalt, on admiraren la seva església:

"Penetrárem en la església y poguerem admirar, encar que de pas y quasi a las foscas, lo bellíssim retaule gotich de l'altar major, malhauradament molt deteriorat y mes malhauradament encara, barbarament restaurat en alguna de sas mes notables pinturas."

Per acabar:

"Una tartana'ns conduhí á Premiá de Mar, en qual punt, se doná per termenada la excursió, y desde ahont lo camí de ferro'ns retornà a Barcelona." Cessar August Torres, "Excursió a Argentona, castell de Burriac y Mont-Cabré".

Una bona caminada i un dia ben aprofitat! I nosaltres pensem seguir llegint "L'excursionista". No té preu.

Podeu llegir el reportatge sencer d'aquesta excursió en aquesta adreça, volum 2, 1878, pag. 229.

Agraïments: al Sr. Joan Carles Alay, per transmetre'ns aquesta informació, i evidentment, al Sr. Cèsar August Torras.