100 anys del naixement de Josep Miquel Modolell Ros (1921-2017)

Imatge: Josep M. Modolell signa a la llibreria Ilturo de Cabrera, un exemplar d'un dels llibres editats per ell. A la dreta, Josep Viñals. Foto: Joan F. Clariana.

Avui, 23 de gener de 2021, hagués complert 100 anys Josep Miquel Modolell Ros(Cabrera de Mar, 1921- Mataró, 2017), escriptor i editor, enamorat de la història del poble de Cabrera de Mar, que el va nomenar fill predilecte l'any 2012.

La familia Modolell, propietària del jaciment arqueològic que porta el seu nom, situat en la històrica masia Can Modolell o Can Lladó, va donar tota mena de facilitats per a la seva excavació, iniciada l'any 1974. Aquesta col.laboració la va culminar, Josep Miquel Modolell amb la generosa donació del jaciment a la fundació Burriac de Cabrera de Mar. 

No per això es va oblidar de la història del seu poble. Josep M. Modolell és autor de tres llibres, dos dedicats a la història i la memòria: Pel camí del Mig. De Cabrera a Mataró (edició pròpia, 1989), Cabrera de Mar. Castell de sant Vicenç o de Burriac. Síntesi històrica (L'Aixernador, 1993). També va publicar una novel·la: d'ambient rural: Vi amarg (La Vorera, 1999).

Modolell va ser editor d'una col.lecció dedicada a l'arqueologia i la història de Cabrera, singularment del jaciment de Can Modolell, col·lecció que recull articles de diversos arqueòlegs i historiadors:

30 anys d'excavacions a Can Modolell: del déu Mitra a san Joan. (2004).

Guia del clos arqueològic de Can Modolell. (2006).

Les primeres passes del cristianisme a Cabrera de Mar. (2007).

Estudis sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell. (2008).

D'Ilturo a Iluro, de Cabrera de Mar a Mataró. Dades sobre el naixement i desplaçament d'una ciutat romana. (2009).

Una pàgina de les Colacions de Joan Cassià i materials arqueològics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), en aquest llibre va publicar una article seu, dedicat a la troballa d'un notable pergamí en l'arxiu de la seva masia.(2010).

Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar (2011).

Cabrera de Mar va reconèixer la seva tasca nomenant-lo fill predilecte l'any 2012.

 

Modolell rep el títol de fill predilecte de Cabrera de mans de l'alcalde, Jordi Mir.

Foto: M.T. Diví.

 

Presentació del llibre Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar (2011)

a la biblioteca Ilturo. D'esquerra a dreta: Joan F. Clariana ,Joan Bonamusa, Isabel Rodà, Joan Vila (alcalde) i Josep M. Modolell.

 
Presentació de la Guia del clos arqueològic de Can Modolell (2006) a la llibreria

Robafaves de Mataró. D'esquerra a dreta: Isabel Garí, Josep Modolell, Joan Bonamusa i Joan F. Clariana.

Enllaços:

Mor al 96 anys l'historiador Josep Miquel Modolell i Ros (Bloc Maresme medieval,  de Joaquim Graupera).

En memòria de Josep Miquel Modolell Ros, en aquest bloc.

Josep Miquel Modolell Ros, fill predilecte de Cabrera de Mar (1), en aquest bloc. 

Josep Miquel Modolell Ros, fill predilecte de Cabrera de Mar (2), en aquest bloc.

Presentació a la biblioteca Ilturo, del llibre editat per Josep Miquel Modolell, en aquest bloc.

Peces excepcionals de sigil.lada africana D a IIuro-Alarona

Imatges provinents de l'article. Autor: Joan Francesc Clariana. 

Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, és autor d'un treball presentat a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019) que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria , treball publicat el passat 2020. Analitza Clariana tres fragments de ceràmica Africana D amb decoració estampillada, en les que podem veure respresentada la figura humana, així com la creu:

 La troballa de ceràmiques de sigillata africana “D” a la ciutat romana d’Iluro/Alarona sol ésser quelcom freqüent en nivells d’època baix imperial romana, però és quelcom excepcional que es trobin fragments o peces ceràmiques amb decoració estampada representant la figura humana, en canvi si que s’han trobat motius estampats amb forma de creu. (Peces inèdites...pàg.1).

Dos dels exemplars foren recuperats en una excavació al carrer de Sant Simó de Mataró, mentre que l'altre fou al Carreró, aquesta darrera en un estrat residual d'època moderna. En els dos primers fragments, hi ha representats, respectivament, una creu i en l'altre el déu Bacus amb una gerra i una pantera (1). En el fragment del Carreró hi ha representats un sant i una creu.

Peces importants doncs, per la seva raresa.

 

(1) Vegeu Ramon Jàrrega Domínguez:  També en africana D es coneix un paral.lel próxim, estampat amb la imatge del déu Bacus trobat a Bàrcino a:"Terra sigil·lada africana D amb decoració estampada figurada de Bàrcino" volum"Del romà al romànic", a Catalunya romànica, pàg. 357.

Podeu llegir l'article de J.F. Clariana clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Peces inèdites de sigillata africana "D" trobades a Iluro/Alarona" a XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins (2019). Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró 2020.

50 castells de Catalunya

 

Voleu sentir-vos immersos en la vida medieval? Sentir-vos els senyors o senyores d'imponents castells roquers, dominar la terra que us envolta o sentir apropar-se les tropes enemigues (amb la imaginació, és clar), gaudir de la bellesa d'aquestes construccions?. Doncs aquí teniu el llibre de David Romaní, periodista i escriptor: Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Catalunya és terra de castells, i tant ho és que alguns erudits sostenen que aquest és precisament el significat de la Paraula Catalunya, "terra de castells", (el mateix que el mot Castilla).

L'autor ha escollit 50 fortaleses visitables, la majoria d'ells han estat restaurades (lògic) i en alguns casos han tingut un destí molt diferent a l'inicial. Romaní sap escriure de forma amena i imaginativa i alhora rigorosa. Per la seva tasca, ha tingut guies, persones expertes en tal o qual castell.

Que no ho oblidem: com ens diuen un parell de vegades en el llibre: des de dalt del castell no es tirava oli bullent a l'enemic: massa valúos (l'oli). 

Dels 50 castells, avui en aquest bloc us volem fer un breu esment al castell de Burriac (pàgs. 110 a 113), que Romaní ha visitat acompanyar de Josep M. Rovira: 

Em sorprèn com en Josep Maria diu sense dubtes la funció de cada sala. "això eren habitacions, aquí hi tenien els magatzems, en aquest espai hi havia les cavallerisses"

 

Del castell de Burriac destaca i és visible des de lluny la inexpugnable torre de l'homenatge (naturalment, els qu hi eren, també volien veure que es veia de lluny). Un lloc de lleganda que domina un territori ample.

Tractant-se de Burriac, no podia faltar l'esment al senyor feudal del segle XV, el conegut Pere Joan Ferrer, a qui en rei Joan II va donar el castell i la baronia dels pobles circumdants en premi els seus serveis, i com va obligar els seus habitants a treballar-hi per reformar-lo; i a tal punt arribaren els seus abusos, que aquests aconseguiren que Ferran el Catòlic els alliberès dels vincles feudals amb Ferrer.

 

Daniel ROMANÍ, Castells de Catalunya. 50 fortaleses visitables de tots els temps. Viena Edicions, Barcelona, 2020. 

 

Podeu veure també el castell de Burriac a la web Arqueologia i Patrimoni de Cabrera de Mar, de Josep M. Rovira. 

El vidre mataroní de la plaça de Santa Maria

 

Com ja hem dit en altres ocasions, Mataró va ser durant l'edat moderna, un notable centre de producció de vidre a la façon de Venise, citat en els estudis que tracten sobre la indústria i fabricació del vidre a Catalunya.

Joan Francesc Clariana és autor d'un estudi, presentat i publicat en l'edició de la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins, "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", sobre el vidre recuperat en les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró a l'any 2000, i que ve a complementar articles anteriors de l'autor sobre aquesta producció: sobre els solars del Carreró, el carrer Nou i el carrer Palau. 

L'actuació a la plaça de Santa Maria es va dur a terme per l'empresa Àtics sota la direcció de Francesc Busquets i Miquel Gurrera. El més destacable va ser un pou de planta aproximadament semicircular, bastit amb pedra i calç i omplert per tres estrats, essent interessants, per aquest estudis, els dos més antics, datats pels arqueòlegs en la meitat del segle XVII (Materials...pàg. 2).

Els fragments de vidre recuperats es poden agrupar en dos conjunts: 1) el vidre sumptuari de certa qualitat i 2) el vidre usual (Materials...pàg. 2). Dins els primer grup hi ha diversos fragments de copes, amb algunes peces excepcionals, com la que combina lacticinis de dos colors (Materials...pàg.3), o un broc de morratxa. El conjunt de vidre anava acompanyat d'un grup de fragments ceràmics.

Els arqueòlegs apunten la possibilitat que les troballes del pou de la plaça de Santa Maria vinguessin del saqueig que patí la casa Palau durant la guerra dels Segadors. Així ho fa pensar la notícia que recull l'historiador Antoni Martí Coll en el seu llibre Història d'una família, i que recull un document d'un arxiu familiar:

 

"Apenas saberen los francesos i los catalans aficionats a França que la villa de Mataró havia prestada obediencia, acudiren a ella de tropell mes de quatre mil homes...saquejaren los arrevals y algunas casas particulars dins la vila i la principal saquejada fou la del Palau, prop de la Iglesia, con que no deixaren cosa" (Materials...pàg. 5).

 

Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Materials de vidre mataroní trobats a les excavacions de la plaça de Santa Maria de Mataró l'any 2000", dins XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins 2019. Publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,2020.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

Altres articles del mateix tema, publicats en aquest bloc:

 

Indicis d'un taller vidrier al carrer Palau de Mataró

Indicis d'un taller vidrier a Can Ximenes del Carreró

Una taller de vidre d'inicis del segle XVI a Mataró 

Presentació del llibre "El Masnou desaparegut"

 

El proper dijous dia 10 de desembre es presentarà el llibre el Masnou desaparegut escrit per Marta Roig i Miquel Rico i publicat per leditorial Efados. La presentació serà per internet i es retrensmetrà en directe pel canal Youtube de l'ajuntament del Masnou a les 19,30. El llibre recull una selecció de fotografies antigues del Masnou, amb textes explicatius. Forma part de la col.lecció Catalunya Desapareguda. La retransmisió quedarà penjada en el canal de Youtube.

Indicis d'un taller vidrier al carrer Palau de Mataró

Un cop més Joan Francesc Clariana testimonia amb un nou estudi, l'existència de tallers i forns de vidre al centre de Mataró en l'edat moderna (1), aquest cop al carrer Palau, en un article publicat a la revista Laietània d'enguany: "Indicis d'un taller vidrier al solar del carrer Palau, 22 de Mataró".  

Diversos escrits documenten l'existència d'aquesta indústria entre el segles XVI i XVIII, i la importància que va assolir. 

Garcia Espuche i Guàrdia Bassols ho indiquen en un estudi sobre la trama urbana de Mataró, configurada per espais grans en els interiors de les illes de cases, amb un pati al centre per emmagatzemar llenya sense perill d'incendis i carrerons per accedir-hi. (Indicis...pàg. 159).

Hi ha antecedents de troballes de fragments o peces de vidre a l'illa de cases entre el carrer d'en Pujol i el carrer Palau, però foren les excavacions dels anys 2001-2002 en un solar d'aquest darrer carrer, que han permès sortir a la llum diferents materials que fan pensar en un proper forn de vidre. Es tracta, en la seva majoria, de fragments de peces de tipus quotidià i utilitari, excepte uns pocs que podem considerar de luxe. (Indicis...pàg. 158).

Destaquen un broc de fabricació elaborada, estriat i decorat amb lacticinis blancs,  una peça de nansa estriada de vidre translúcid lleugerement groguenc i un fragment de vora de vidre vermell opac. La resta de peces són fragments de peces d'ús quotidià: tiges, copes, porrons o setrills, ampolles... i també dues ampolles senceres. (Indicis...pàg. 158). Els excavadors daten les troballes entre els segles XVII i XVIII. (Indicis...pàg.59).

Aquestes troballes venen a unir-se a altres localitzades al Carreró, al carrer Nou i a la plaça de Santa Maria. 

(1) També ha publicat estudis sobre ekl vidre romà.

 

Podeu llegir l'article clicant aquí: 

 

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Indicis d'un taller vidrier al solar del carrer Palau 22 de Mataró" a revista Laietània, pàgs. 157 a 168. 

Altres entrades relacionades amb el tema i publicades en aquest bloc:

Un taller vidrier a Can Ximenes de Mataró. 

Un taller de vidre del segle XVI a Mataró.

El simpulum de Can Modolell

Imatge: simpulum de Can Modolell. Dibuix: Jordi Arenas.

El simpolum és un recipient destinat a trasvassar líquids, generalment d'un vas a un altre  (el que avui anomenariem un cullerot).  Salvador F. Pozo i Josep F. Roig són autors d'un article sobre simpula de bronze romans: "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", publicat a Sautuola XXIII. 

Com ens recorden els autors, el simpulum està documentat en el món romà en dos ámbits d'aplicació: en el de les cerimònies religioses o rituals de sacrifici, i en el domèstic. El podem veure representat al costat d'altres vasos rituals, com ara una patera, en monedes i en un baix relleu de Pompeia o bé al costat d'una vaixella, com es pot observar en un fresc pompeià. (Vegeu Simpula de bronce...pàg. 262-263).

Un hipotètic simpulum de bronze va ser recuperat en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona). És ben conegut que Can Modolell fou un centre de culte d'època romana, dedicat a diverses divinitats, Mitra entre elles. Classificat pels primers excavadors de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró com una vil.la amb santuari, noves aportacions de A. G. Sinner i V. Revilla, consideren que els tractava d'un gran santuari (2), sense que es pugui demostrar l'existència d'una vil.la.

El simpulum de Can Modolell va ser identificat com una llàntia (1); no obstant, l'article de Pozo i Roig el classifiquen com a tal simpulum. (Simpula de bronce...pàgs. 276-277).

 

NOTES

 

(1)  Vegeu, per exemple: J. Bonamusa, J.F. Clariana y R.I. Garí "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar) pàgs. 101 a 117, actes de les II Jornades d'Arqueologia Medieval del Maresme, 2001, publicades al 2003 per Grup d'Història del Casal de Mataró. També: J. Bonamusa et alii, 30 anys d'excavacions a Can Modolell. Edició a cura de Jospe M. Modolell, Cabrera de Mar, 2004. Pàg. 156.

(2) Podeu llegir en aquest mateix Bloc"Conferència de Víctor Revilla sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar)".

BIBLIOGRAFIA

 

Salvador F. Pozo  i Josep F. Roig, "Simpula de bronce -tardorepublicanos- del conventus tarraconensis", a Sautuola XXIII. Instituto de Prehistoria y Arqueología "Sautuola". Santander, 2018. Pàgs. 261-284.