Salvar la necròpolis de Ca la Madrona (Mataró)

 

Imatge: alguns dels sepulcres de la necròpolis de Ca la Madrona (Mataró). Procedència: Grup d'Història del Casal (Mataró).

 

 

Fa uns mesos, la troballa d'un sepulcres a la zona de Ca la Madrona (Mataró),  a una zona on ja se n'havien descobert -i destruït- molts més al llarg de dècades, va fer pensar, per la seva tipologia i alguns indicis, que ens trovaven davant una possible necròpolis visigoda. L'indret estava destinat a la construcció d'un parc d'economia circular. A partir d'aquell moment, els esforços d'arqueòlegs, historiadors i amants de la cultura es van destinar a la preservació d'aquell jaciment singular, demanant la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional. La proposta de l'Ajuntament i la Generalitat és la de traslladar les restes, en contra de l'opinió de les entitats culturals com Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història o el Grup del Casal, entre altres.

La cosa es va complicar en afirmar els responables de l'excavació, que el jaciment no és visigot, sino romà. Ens preguntem si això rebaixa el valor del jaciment.

La Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans va emetre, el 23 de novembre passat, un comunicat pel qual demanava la protecció del jaciment amb la declaració de Bé Cultural d'Interès Nacional, exposant que es tractava d'una necròpolis  tardoantiga de gran extensió, i que revela la presència d'un nucli de població molt important i separat de la resta, possiblement tardoromà, amb un tipus recurrent de sepulcre preantropomorf, no de forma rectangular, com els del conegut nucli romà d'Iluro. Aquest nucli diferenciat podria explicar el terme Civitas Fracta, que va rebre l'antiga Iluro en els documents dels segles X i XI. No té cap sentir traslladar les estructures, donat el seu valor de paisatge històric.

Enllaços sobre el tema en aquest bloc:

 

Conferència de Joaquim Garcia. La descoberta d'un jaciment excepcional a Rocafonda (Mataró).

 

Troben un centenar de tombes del segles V al VII a Mataró. 

Neix l'Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme.

Enllaços en la premsa:

 

Cap Gros: Encuentran un centenar de tumbas que serían importantes para explicar el origen de Mataró.

 

Cap Gros: el jaciment excavat a Mataró ja no és visigòtic.

 

Cap Gros: Lluita per salvar Ca la Madrona, sigui visigòtic o romà. 

CCMA: La IEC reclama la conservació in situ de les restes arqueològiques de Ca la Madrona de Mataró.

 

Institut d'Estudis Catalans:

 

La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC reivindica la conservació in situ de les restes arqueològiques de Ca la Madrona, a Mataró

Guanyadors del Premi Iluro 2023

 

 

Imatge: D'esquerra a dreta: la consellera de Cultura de la Generalitat, Natàlia Garriga; el guanyador del Premi Iluro, Ricard Cantano; el guanyador de l'accèssit, Gonzalo Berger y l'alcalde de Mataró, David Bote. Fotografia de Joan Francesc Clariana Roig.

El prestigiós Premi Iluro, que convoca de fundació del mateix nom, ha arribat enguany a la seva 65 edició, i els premiats han estat Ricard Cantano, doctor en història, pel seu treball Del cabotatge mediterrani a la cursa d'Índies. Canet de Mar i el comerç marítim català al segle XVIII. Així mateix s'ha reconegut, amb un accèssit, la labor de Gonzalo Berger Mulattieri, doctor en història, com autor de: La Malatesta: voluntaris del Maresme a Guerra Civil espanyola.

 

Trobareu més informació:

 

En aquest ellaç de La Vanguardia.

En aquest de Capgros.

 

En memòria de Montserrat Sala Figueras

 

Imatge: presentació del llibre de Montserrat Sala. Procedència: Eix Diari 26-1-2015.

 

El passat dia 13 de novembre va morir, a l'edat de 83 anys, Montserrat Sala Figueras que va ser mestra de l'Escola Parroquial de Cabrera de Mar en els seus inicis. Montserrat Sala va estar casada amb Joaquim Arenas Sampera, que també fou mestre de la mateixa escola.

Montserrat Sala forma part doncs de la història de Cabrera, malgrat que ja molts anys ja no hi habitava, però de ben segur que molts dels seus antics alumnes la recordaran amb afecte.

Fou també autora d'un llibre: La vida quotidiana a l'Alt Penedès (1870-2000), on va aplegar testimonis gràfics,orals
i escrits de la vida rural a la comarca.

 

 Imatge: vista parcial del nucli urbà de Cabrera de Mar, amb instal.lacions de l'actual Escola Sant Feliu.

 

XL Sessió d'Estudis Mataronins

 

Imatge: Museu Arxiu de Santa Maria. Autor: Josep Ramis. Procedència: Viquipèdia.

Les Sessions d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i que tant ha contribuït a la història i a l'arqueologia de Mataró del Maresme, arriba a la seva 40 edició. També es presentarà el núm. 137 de la revista Fulls dels Museu Arxiu de Santa Maria, que recull els treballs presentats en l'anterior Sessió.

Dia: dissabte, 25 de novembre.

Hora: 17 hores.

LLoc: Museu Arxiu, carrer de la Beata Maria, núm. 5 (Mataró).

Una exposició sobre la locomotora de Mataró. Una icona de la ciutat.

 

El proper dijous 26 d'octubre, tindrá lloc la inauguració de l'exposició La Locomotora de Mataró. Una icona de la ciutat.

L'exposició estarà oberta des del 26 d'octubre fins el 24 de novembre.

Lloc: Sala d'actes del Museu Arxiu de Santa Maria. Carrer de la Beata 3, Mataró.

Oberta dimarts, divendres i dissabte de 6 a 8,30 de la tarda. 

La línea de ferrocarril Barcelona-Mataró, inaugurada el 1848, fou la primera de l'Espanya peninsular.

Reviu Ilturo 2023. Algunes imatges

 

Us oferim aquí algunes imatges dels molt anomenats combats de gladiadors i gladiadores que van tenir lloc a Ilturo el passat les passades nones d'octubre (7 d'octubre), així com d'alguns entrenaments militars. No tan sols això, veureu imatges que fan pensar que els habitants de la vall no tenien manies a l'hora de castigar els malfactors.

Fotografies de Francesc Garí Lleixa

 

 

Neix l'Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme

 

Avui, dia 10 d'octubre, a les 19 hores, tindrà lloc al cafè del Mar del Maresme, la presentació de l'Associació en defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). 

Com diuen els autors del manifest fundacional de l'ADEPAC, l'entitat neix amb la intenció d'evitar que segueixen les destruccions irreparables dels darrers anys, com "el Teatre Clavé, Can Fàbregas, l'Alberg per a pobres Josep Abril"...

"El primer projecte d'ADEPAC és SALVAR CA LA MADRONA, JACIMENT D'ORIGEN VISIGÒTIC", que ja fou víctima en el passat, de destruccions.

 

Més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

 

Enllaços sobre el tema en aquest bloc:

 

Conferència de Joaquim Garcia. La descoberta d'un jaciment excepcional a Mataró. 

 

Troben un centenar de tombes dels segles V al VII a Mataró.